I novament miraré el cel
i amb la sal del mar als llavis
sentiré l'olor dels pins
com quan anava amb els meus avis.
I sentiré les onades i les aus i les petjades sentiré la sorra a la pell acariciant-me les cames.
Toca llevar-se ben d'hora, seients d'escai i un nen que plora pa amb xocolata i un caramel i un bon crit al més rebel.
Llarg viatge cap a l'estiu
cap als amics i cap a l'oblit
del dia a dia poc festiu
cap a l'aventura de dia i de la nit.
La bici, la plaça, l'hort,
la cabana de l'arbre tort
el pi, les vaques i la font
els cotxes i l'espera en el pont.
Avui tren i parades.
A plaça tot de mirades
la de la dona sàvia,
i la que es mor de ràbia.
La del que no l'importa si és car
mentre en pugui fer via
la del vailet que està a l'aguait
i la que no se'n refia
I el xiuxiueig del regateig
es fondrà amb llargues xerrades
de l'olor que fan els préssecs,
i del nen de la veïna.
De la mort trista d'en Pere,
i del dol de la Tresina.
De si fa calor encara
o si venen pedregades.
I en qüestió de segons el silenci
el silenci del traginar a la cuina
de la migdiada calorosa
i el del nen avorrit a l'espera
de trobar un amic o una joguina
i tornarà a caure la tarda
i començarà a fer-se fosc
i marxarà el dibuix del bosc
després de girar la mirada
i tornarem a sortir uns quants
per refrescar-nos la cara
i recordarem aquells anys
com si els visquéssim ara
I novament miraré el cel
i sentiré de nou les aus
i pensaré amb cert anhel
en aquells estius de Saus.
del meu germà Toni Calvo Arbonés
Joan Samfaina 