Encara Ara

Mirando al Mar

Per tot, gràcies

Surto endins si es pot fugir de tot, de res
Entro enfora si m’es permès tornar d’arreu, d’enlloc
D’on la mar que era blava, ara és verda, roja, fosca
D’entre les gotes que es perfilen, d’on neixen els colors
Hi ets tu, canalitzant-les totes elles, amb tendresa
Que la mar ja no és mai fosca, si hi ets tu ja té claror.

Per totes les nits que em gronxares
Sense les claus de les portes tancades
Invisibles carícies en la realitat rebudes
Cuidant-me les ànimes, acaronant-me les dues,
Omnipresent sempre, per tot, amic, gràcies.